Jesuïta, fou professor de ciències naturals a Barcelona i a Oriola, i membre (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou dues vegades president (1913-16 i 1918-21). Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres de Catalunya (1915), Resum de Botànica (1918) i Flora vascular del Principado de Andorra (1919), i traduí al castellà la quinzena edició del Lehrbuch der Botanik für Hochschulen , d’Eduard Strasburger (1923), de qui havia estat deixeble a Bonn.