Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals (restes de troncs d’arbres de totes les mides) i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs . Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments de roques més toves i de les zones més fortament diaclasades i fallades, motius pels quals la morfologia i el traçat de les vores dels llacs i de les depressions són fortament influïts per les alineacions estructurals. Hi ha àrees de morfologia, estructura, litologia i origen semblants a l’escut escandinau (sobretot a Finlàndia) i a l’estat nord-americà de Minnesota.