De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine, de Meyerbeer. L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits. La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer. L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estel·lar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados, composició que li havia estat dedicada juntament amb tres tonadillas del mateix autor (Amor y odio, El mirar de la maja i Callejeos). L’any 1916 debutà al Metropolitan Opera House amb Lucia de Lammermoor, al costat dels millors cantants del moment. Les seves interpretacions operístiques més extraordinàries foren les de les protagonistes d’El barber de Sevilla, de Rossini, La sonàmbula, de Bellini, Lucia de Lammermoor i Linda de Chamounix, de Donizetti, Dinorah, de Meyerbeer, i Rigoletto i La Traviata, de Verdi.
En el camp del lied i de la música antiga, les seves aportacions foren de gran rellevància. Col·laborà amb Manuel de Falla a París i Buenos Aires, ciutats on residí des del 1920, i estrenà Vingt chants populaires espagnols de J. Nin i Castellanos. L’any 1922 creà a Barcelona el Premi Maria Barrientos per a l’ampliació d’estudis musicals a l’estranger. El 1924, anà a viure a l’Argentina, on s’acomiadà del seu públic de Buenos Aires el 1926. Fou catedràtica de cant al Teatro Colón de Buenos Aires.
Bibliografia
- Colomer i Pujol, Josep Maria: Maria Barrientos, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1984