El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber (840 m alt.). Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua; en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants (cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat). L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha (77% del terme), en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents. La major part de les terres de conreu (explotades totes per llurs propietaris) són de secà; hom hi conrea principalment oliveres, ametllers i vinya, amb una petita extensió de garrofers i d’altres arbres fruiters. El regadiu ocupa 120 ha, amb tendència a augmentar; aprofita l’aigua del subsol. El conreu principal és el taronger; la resta del regadiu és ocupada per hortalisses, patates, moresc i arbres fruiters (pereres). La ramaderia hi té una certa importància, d’una manera especial el bestiar oví (500 caps); hi ha algunes granges agrícoles. La població augmentà molt durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX (es triplicà entre el 1857 i el 1940); però a partir d’aleshores s’inicià l’emigració, especialment vers França. La població activa es divideix en parts iguals entre l’agricultura i la indústria, amb un sector de serveis reduït. El poble (740 h agl [2006], barxers; 341 m alt.) és a l’esquerra del barranc de la Drova, sota el pic de Penyalba. Pertanyia al monestir de Valldigna; esdevingué municipi el 1838. Dins el terme municipal hi ha el llogaret de la Drova i la colònia de la Puigmola. Aquest municipi passà el 1966 del partit judicial d’Alzira al de Gandia.
Barx
© Fototeca.cat