Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental. La seva activitat abraça camps diversos (pintura, escultura, obra gràfica) a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció. El resultat és proper a l’expressionisme. L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color. Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A. Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia. L’any 1992 hom féu una gran retrospectiva de l’obra pictòrica realitzada entre el 1964 i el 1991 a Munic i Edimburg. Ha estat professor a les acadèmies de Belles Arts de Karlsruhe i de Berlín, i ha publicat també textos teòrics, el primer dels quals és del 1961, juntament amb Schönebeck.