La capital és Potenza. S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro; és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols. La part occidental és travessada per l’Apení Lucà (mont Sirino, 2 005 m), que s’escalona cap al golf de Tàrent. L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió; cap al nord s’eleva el mont Vulture (1 330 m), antic volcà amb llacs de cràter. Els rius són de caràcter torrencial: Bradano, Basento, Agri i Sinni, i corren per amples valls plenes d’esbaldregalls vers la mar Jònica. Les pluges són notables a l’àrea muntanyosa occidental; a Potenza, 11,2°C de temperatura mitjana i 916 mm de pluja anual. La vegetació natural dominant és la màquia mediterrània a la terra baixa fins als 400 m, el bosc mixt de caducifolis (en el qual predominen roures i castanyers) a la muntanya mitjana fins als 1 000 m, i la fageda i el bosc de coníferes (generalment de pi negre) a altituds compreses entre els 1 000 i els 2 000 m; en els cims més alts hom pot trobar encara un prat semblant a l’alpí. L’agricultura és el principal recurs econòmic (blat, tabac, oli, bleda-rave, fruita), amb producció inferior a les planes del nord, malgrat el dessecament d’extenses àrees d’aiguamolls costaners. La ramaderia, constituïda per l’oví, el boví i el cabrum es nodreix de les pastures de muntanya. La indústria és limitada (tèxtil i alimentària), encara que el descobriment de gas metà a Pisticci, Ferrandina i Tramutola obrí nous horitzons al desenvolupament industrial de la regió, travessada per la línia ferroviària Nàpols-Tàrent-Bríndisi. La població de Basilicata ha augmentat poc els últims 150 anys a causa de la malària, el còlera i l’emigració, sobretot cap a Amèrica, però actualment es dirigeix vers la Itàlia industrialitzada. Les ciutats principals són Potenza i Matera, capitals de les dues províncies homònimes que constitueixen administrativament la regió. Antigament formà part de la regió anomenada Lucània. Després d’ésser colonitzada pels grecs, formà part de l’Imperi Romà, i quan aquest declinà, fou envaïda pels gots, els longobards, els bizantins i (s. XII) els normands. Unida posteriorment (s. XV) al regne de Nàpols, experimentà la decadència general del període dels darrers Àustria, durant el qual el motí de Masaniello (1647-48) repercutí també a la Basilicata. Després de l’ocupació napoleònica (1806-15), seguí la sort del regne de les Dues Sicílies, fins a l’annexió d’aquest al regne d’Itàlia. El 1980 un terratrèmol afectà greument la regió.