Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa (1943-46). La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida. Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón.
Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57. Aquests anys guanyà també dues Copes Llatines (1949 i 1952) i tres copes Eva Duarte de Perón (1948, 1952, 1953). Fou vint-i-dos cops internacional amb la selecció espanyola entre el 1949 i el 1957, i la seva actuació memorable a l'estadi de Colombes contra França (1949), en la qual marcà tres gols, li valgué el sobrenom de monstre de Colombes. Jugà cinc vegades amb la selecció catalana (1948-58). El 1950 rebé el premi Baró Güell al millor futbolista de l'Estat de l'any. Es retirà el 1958. El 1974, coincidint amb el 75 aniversari del FC Barcelona, fou escollit jugador de l'onze ideal del club de tots els temps en la posició d'extrem dret. És germà del també futbolista Joaquim Basora.