Fou membre de l’assemblea constituent el 1848. Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps. Destaquen Cobden et la ligue (1845), Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques (1850). Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange. La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics. Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme. La seva teoria bàsica és la del valor-servei, fonamentada en el treball estalviat (un servei) al consumidor, i no en el treball incorporat al producte, d’on resulta que el valor és la relació de dos serveis intercanviats. La propietat, que és una suma de valors, no és, doncs, sinó la suma de serveis donats a altri. A la península Ibèrica influí, per mitjà de Joseph Garnier, en tots els lliurecanvistes i, per tant, en els catalans Laureà Figuerola, Lluís Maria Pastor i Joaquim Maria Sanromà.