i Miquel Batllori i Munné | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné
© Fototeca.cat
història hist
Historiador.
Barcelona, Barcelonès, 1 d’octubre de 1909 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 de febrer de 2003

Llicenciat en història i dret a la Universitat de Barcelona (1928), on fou deixeble de Jordi Rubió, ingressà el mateix any a la Companyia de Jesús; dissolta aquesta dins l’Estat espanyol, passà a Avigliana (Torí), on estudià filosofia i es llicencià el 1936; tornà el 1939 i es llicencià en teologia a Oña (Castella). El 1940 fou ordenat de sacerdot a Barcelona; l’any següent presentà a Madrid la seva tesi doctoral, Francisco Gustá, apologista y crítico. Professor del Col·legi Monti-Sion a Palma del 1941 al 1947, aquest any anà a Roma i s’incorporà a l’Institut Històric de la Companyia de Jesús, que dirigí en 1954-58. Del 1952 al 1980 fou professor a la Facultat d’Història Eclesiàstica a la Pontíficia Universitat Gregoriana de Roma. Membre numerari de l’Academia de la Historia, de Madrid (1958), i corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1951) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1942). Fou director de la revista Archivum Historicum Societatis Iesu (1951-69 i 1974-81) i membre del Comitè Internacional de Ciències Històriques (1970-80). Autor d’una obra ingent, publicada en diverses llengües i que comprèn tant estudis com crítiques i recensions, se centrà en problemes d’història cultural i eclesiàstica, amb una especial dedicació als Països Catalans. Basada en una recerca sistemàtica de molts fons documentals d’Europa i d’Amèrica, assenyalà nous camins d’investigació i contribuí a reinterpretar personatges i èpoques i n'oferí síntesis molt reeixides. Estudià, entre d’altres, les figures d’Arnau de Vilanova (Obres Catalanes d’Arnau de Vilanova, 1947), de Ramon Llull (Obres literàries de Ramon Llull, 1948 —conjuntament amb Miquel Caldentey—, Obres essencials de Ramon Llull, 1957, col·laboració en la direcció de l’edició, de Baltasar Gracián (Obras completas, 1969), dels Borja (Alejandro VI y la casa real de Aragón, 1958; La correspondència d’Alexandre VI amb els seus familiars i amb els Reis Catòlics, i de Jaume Balmes (Balmes i Casanovas, 1959), els jesuïtes de la Il·lustració, especialment els de l’antiga corona catalanoaragonesa (La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos, 1966), el grup il·lustrat valencià i l’escola cerverina (Documents per a la història cultural de Catalunya el segle XVIII, 1970), els jesuïtes en general (Cultura e finanze, Studi sulla storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II, 1983), i l’humanisme als Països Catalans (el recull d’articles Vuit segles de cultura catalana a Europa , 1959, Il pensiero della Rinascenza in Spagna e Portogallo, en la Grande antologia filosofica, 1964, amb Ricardo García-Villoslada). Féu, encara, estudis sobre homes de Mallorca com Costa i Llobera (La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llobera, 1955, premi Costa i Llobera de l’IEC), el bisbe Joan Jubí, Jeroni Nadal, etc. a més de Catalunya en l’època moderna (1971), Galeria de personatges, de Benedetto Croce a Jaume Vicens i Vives (1975) i A través de la història i la cultura (1979, Lletra d’Or). Cal assenyalar-ne, finalment, els estudis sobre Amèrica (El abate Viscardo. Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica, 1953, La primera misión pontificia a Hispanoamérica, 1963, etc). El 1993 hom inicià la publicació de la seva obra completa. El 2000 edità Records de quasi un segle i el 2002 el primer volum de l’extens Diplomatari Borja. Doctor honoris causa per gairebé totes les universitats dels Països Catalans, rebé nombrosos guardons: Creu d’Alfons X (1984), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), Premio Nacional d’història (1988), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1990), Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991), Príncipe de Asturias (1995), la medalla de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998), la Medalla d’Or del govern Balear (1998), els premis de la Fundació Catalana per a la Recerca, Ciutat de Barcelona i Nacional de las Letras (2001).

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...