En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent. Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s. Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments.
| grau Beaufort | velocitat màxima m/s | nomenclatura | efectes observables en terra | efectes observables en mar |
| 0 | 0,2 | calma | el fum puja verticalment | mar plana |
| 1 | 1,5 | ventet | inclina el fum en la direcció del vent; no mou el penell | petites ondulacions a la superfície de la mar, sense producció d’escuma; mar plana |
| 2 | 3,3 | fluixet | hom nota el vent a la cara; les fulles fresseguen; els penells ordinaris assenyalen la direcció del vent | ones curtes i baixes que no arriben a rompre; mar arrissada |
| 3 | 5,4 | fluix | mou les fulles, estén les banderes lleugeres | les ones comencen a rompre; la mar cabreja lleugerament, mar arrissada |
| 4 | 7,5 | bonancenc | aixeca pols i papers solts, mou els branquilons | ones de poca altura però més llargues; comença a generalitzar-se el cabreig de la mar; marejol |
| 5 | 10,7 | fresquet | comença a inclinar els arbres petits; forma onades en els llacs | s’accentua la longitud de les ones; la mar cabreja en general; la pols d’escuma esquitxa esporàdicament; marejada |
| 6 | 13,8 | fresc | mou les branques grosses; hom sent xiulets als fils telegràfics, els paraigües són usats amb difcultat | comença al formació de grans onades, les quals rompen i deixen grans claps d’escuma blanca, que esquitxa violentament; mar grossa |
| 7 | 17,1 | frescot | mou els arbres sencers; la marxa a peu és dificultosa | la mar creix; l’escuma produïda per les pnes en rompre es disposa longitudinalment en el sentit del vent; mar molt grossa |
| 8 | 20,7 | dur | trenca branquetes dels arbres; impedeix la marxa a peu | ones d’altura notable amb crestes d’una gran longutud, les quals deixen anar pols d’escuma a l’aire en faixes seguint el vent: mar molt grossa |
| 9 | 24,4 | molt dur | lleugers danys estructurals a les cases | ones molt grans amb amples faixes d’escuma seguint el vent; balanços pronucniats; l’escuma comença a dificultar la visió; mar arborada |
| 10 | 28,4 | temporal | poques vegades experimentat terra endins | ones considerables amb grans crestes que rompen; la mar és blanca d’escuma; balanços molt forts; la visibilitat resta molt disminuïda per l’escuma en suspensió a l’atmosfera |
| 11 | 32,6 | borrasca | poques vegades expermientat terra endins: arrenca arbres, considerables danys estructurals | ones extarordinàriament altes; la visibilitat és escassa a causa de l’escuma; mar espessa |
| 12 | més de 32,6 | huracà | l’atmosfera és completament plena d’escuma, i la mar, blanca del tot; la visibilitat és quasi nul·la |