Fundador del banc İs (1924), el 1932 fou ministre d’economia i en 1937-39 primer ministre. Fundador (1945) del partit democràtic, fou elegit president de la república el 1950 i reelegit el 1954 i el 1957. Fou enderrocat per un cop d’estat militar (1960) i condemnat a mort per alta traïció (1961), pena que li fou commutada per la de cadena perpètua; el 1964 fou posat en llibertat i, el 1966, amnistiat.