Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia (1938-54) i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964. De les seves publicacions destaquen: el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia (1940), els sis volums de Scavi di Ostia (1953-69) i L’Età Classica (1965). Dirigí l'Enciclopedia dell’Arte Antico (1958-66).