A Roma (1510-12) fou influït per Miquel Àngel, Rafael i Sodoma (Els estigmes de santa Caterina, 1516; Academia, Siena); més endavant, dins el primer manierisme, féu una pintura sovint estranya i misteriosa en què la subtilitat i el simbolisme predominen sobre la preocupació estructural. Es plantejà problemes de llum i d’ombra que el feren precursor de Caravaggio. Una part important de la seva obra és conservada a Siena: Sant Miquel (Carmine), Caiguda dels àngels i Crist als llimbs (Pinacoteca). Conreà també l’escultura en bronze.