Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls (Actorum laboratorii chymici, 1669), primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist, última etapa de l’alquímia. Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme, defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació. La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli (o mercat de lliure competència) i el propoli (mercat on la competència és limitada pels privilegis). La seva obra econòmica principal és Politischer Diskurs (1668). També escriví sobre medicina.