i Gustavo Adolfo Bécquer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gustavo Adolfo Bécquer

Cognoms deDomínguez ©Bécquer
Gustavo Adolfo Bécquer
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta castellà romàntic.
Sevilla, 17 de febrer de 1836 — Madrid, 22 de desembre de 1870

Fill del pintor José Domínguez Insausti i de Joaquina Bastida Vargas, adoptà el cognom d’un dels avantpassats del seu pare. El 1854 es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i de funcionari. Afeccionat als estudis arqueològics, viatjà per la península Ibèrica per tal de procurar-se dades per a l’obra Historia de los templos de España (primer volum, 1857), a imitació dels Recuerdos y bellezas de España (1839), de Pau Piferrer, que restà inacabada. La seva obra cabdal fou, però, la d’estricta creació literària. La qualitat poètica de les seves Rimas (1871) provingué del fet d’haver superat el retoricisme i d’haver assolit una expressió nua, simple, concentrada en petites unitats estròfiques. Per aquesta raó se salvà de la desvaloració posterior de la poesia romàntica. Afectat possiblement d’influències alemanyes i britàniques, reaccionà contra la línia grandiloqüent del Romanticisme castellà i fou contemporani estricte de poetes que, com Gaspar Núñez de Arce, podrien ésser considerats parnassians. La seva obra en prosa se centrà en les Leyendas , publicades pòstumament el 1872, que recullen tradicions populars, sovint fantàstiques. Al monestir de Veruela, a la serra del Moncayo, on tractava de guarir la tuberculosi que minà la seva vida, escriví les conegudes Cartas desde mi celda , que anà publicant a “El Contemporáneo” durant l’any 1864, document important per a conèixer la seva trajectòria espiritual.

Col·laboració: 
GDP
Llegir més...