Fundador del partit Frente Democrático Nacional (1942) i del Partido de Acción Popular (1956). Elegit president (1963), formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols. El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976. Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat (1980-85) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso. Des de l’oposició, el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta Frente Democrático, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidència del país, concorregué a les elccions del 1990.