Bellreguard

Municipi de la Safor, al pla al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi.

El terme és dividit en dos sectors separats: l’un, al voltant del nucli urbà, és interior, i l’altre, anomenat el Corral d’Hinet, és obert a la mar a través de la platja de Bellreguard . El regadiu (234 ha) ocupa tot el terme; en un 40% aprofita les aigües freàtiques litorals, i la resta és regada per la séquia comuna de Gandia. Hi ha, sobretot, tarongers i hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris en un 97%. La ramaderia, estabulada, és de bestiar boví, oví i porcí. La població, que minvà entre el 1900 i el 1920 (2 251 h), ha augmentat des d’aleshores fins a assolir 3 470 habitants el 1965. El poble (3 920 h agl [2006], bellreguardins ; 22 m alt.), d’origen islàmic, és situat vora la carretera de València a Alacant. Fou adquirit pel duc de Gandia Pere Lluís de Borja (1485). El 1574 s’independitzà eclesiàsticament de Gandia. Lloc de moriscs (el 1609 era habitat per 165 famílies), mig segle després de llur expulsió no havia recuperat ni un terç de la població. Al s XVII fou un important centre sucrer, amb plantacions de canyamel. Al sector marítim hi ha el barri d’estiueig de La Paloma.