Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons. L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana. En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals. Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517. La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost.
Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la seva existència com a nucli habitat és testimoniada ja en l’acta de consagració de l’església de Guissona del 1099. Quan es consagrà la col·legiata de Solsona (1151) l’església de Bellver fou una de les donacions que hom li feu. Consta que el 1370 era senyor del poble Dalmau de Mur i que el 1382 el nou senyor Dalmau de Queralt en comprà al rei el mer i mixt imperi. Restà en la línia troncal dels Queralt, futurs comtes de Santa Coloma. El 1985, en iniciar-se les obres de consolidació del mur situat darrera de l’absis de l’església, es van localitzar 12 tombes antropomòrfiques del tipus anomenat banyera. La majoria d’aquestes tombes es poden datar dins del segle X.