Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i estudià a la London School of Economics. El 1933 escriví, juntament amb Joan Sardà, Els problemes de la banca catalana. Col·laborà a la Revista de Catalunya. A la postguerra fou professor a la Universitat de Barcelona i catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia, Salamanca i Valladolid (1959). Secretari general del primer i del segon plans espanyols de desenvolupament (1966-69) i director del servei d’estudis del Banco Urquijo, dirigí la revista Moneda y Crédito. Entre les seves obres cal citar La industria algodonera española (1943), Economistas modernos (1951) i Historia de las doctrinas económicas (1961).