Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari. Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha. L’agricultura és predominantment de secà (2 300 ha), que produeix especialment cereals i llegums; hi ha, a més, 40 ha de vinya. El regadiu (21 ha) produeix patates i hortalisses. Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris (65%), per parcers (21%) i per arrendataris. La ramaderia de bestiar oví ha estat important. Hom cria també animals de granja. La vida comercial té una certa importància (la rodalia és molt poblada de masies i llogarets); hi ha mercat els dijous i els diumenges. És important la colònia d’estiueig de la Font d’En Segures. La vila (1 220 h agl [2006], benassalencs ; 830 m alt.) és d’origen islàmic. El 1239 Balasc d’Alagó li concedí carta de poblament. Pertangué després a l’orde dels templers, que la fortificaren; hi resta encara una part de les muralles. Passà després a l’orde de Montesa, de la qual fou cap d’una comanda ( comanda de Benassal ) que comprenia la vila i el lloc de la Torre d’En Besora. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció, i conserva un calze gòtic i una important col·lecció de casulles i capes pluvials brodades dels ss XVI i XVII. L’antic palau de Cutanda té una portalada barroca. Dins el terme hi ha l’antic castell de Carbó, el santuari de Sant Cristòfol i les caseries de Xisquerol, Foies i les Llometes.
