El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall (puig de Sant Salvador, 878 m alt; contraforts de la Cogulla, 956 m; Castell de Llaguarres, 1.056 m). La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard; el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera. El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus. Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris (87%) i per parcers. La major part dels terrenys de conreu es dediquen al secà. Els cereals cobreixen el 63% (ordi, blat i civada) en alternança amb els farratges que ocupen el 18% (trepadella i alfals) i el guaret. Els conreus llenyosos abastiren el 26% de la superfície, però actualment ocupen el 4% (ametllers, vinya i arbres fruiters). La ramaderia es raparteix així: oví (11.500 caps), concentrat en mans de grans ramaders, i porcí. Hi ha 12 granges avícoles. Havia estat un centre important de carboneig. Hi ha algunes activitats industrials lligades a l’agricultura; l’espardenyeria, que havia tingut importància, ha desaparegut, així com les farineres. La construcció s’ha desenvolupat força els darrers anys, lligada al turisme. Ha estat tradicionalment una zona d’estiueig. La població va tenir un màxim demogràfic de 2.397 h el 1860 i a partir d’aleshores inicià una davallada continuada, que entre els anys cinquanta i seixanta tingué el període més crític d’emigració sobretot cap a Barcelona.
Castell de Benavarri (Osca)
© C.I.C. Moià
La vila (974 h agl i 73 diss [1981], benavarresos; 788 m alt), centre de la Baixa Ribagorça, vora la carretera de Lleida a la Vall d’Aran, forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, d’on fou la capital des del segle XIV, i per l’església vella, gòtica. La vila antiga restava closa dins el cercle de muralles que comprenia el castell; en resten les cases Escala, Cambra i Aròstegui. El barri modern s’ha estès entre la muralla i el riu Guard. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Dins el terme hi ha el poble d'Aler, les ermites de les Ventoses i de Sant Salvador, l’antic poble de Puigverd i l’antic convent dominicà de Llinars.
Fou un important castell àrab que el 1062 era del rei Ramir I d’Aragó i comte de Ribagorça i al segle XII pertangué a Pere Mir d’Entença i als vescomtes d’Àger. Jaume II creà el segon comtat de Ribagorça per al seu fill Pere el 1322. Els comtes fixaren ací la seva residència, seu de la justícia i on es reunia el Consell General de Ribagorça. El 1591 el comtat revertí a la corona. Amb el decret de Nova Planta (1776) fou capital de nou corregiment de Benavarri. El 1834 es transformà en partit judicial de Benavarri dins la nova província d’Osca. Durant les guerres carlines va ser incendiada tres cops. Darrerament hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1974) i Pilzà (1972).