El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama. Hi ha 1.700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures. De les 1.900 ha conreades, 1.150 són de secà, amb predomini de la vinya (470 ha), l’olivera (370 ha), l’ametller (210 ha) i els fruiters (100 ha). El regadiu (340 ha) a la zona més baixa, és dedicat als fruiters (220 ha), on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses (120 ha). La propietat és bastant repartida. La indústria (alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines) ocupa el 40% de la població activa.
La població, que augmentà lleugerament entre el 1857 i el 1910 (de 1.813 a 2.662 h) i baixà fins a 2.197 h el 1930; des d’aleshores es mantingué estacionària fins als anys seixanta, en què començà a minvar. Hi ha emigració cap a les contrades industrials veïnes (Villena i Alcoi) i cap a València i Barcelona.
La vila (1.764 [2006]), beneixamins; 592 m alt.), prop de la carretera d’Ontinyent a Villena, es formà sobre una antiga alqueria musulmana despoblada del terme de Biar, la qual aconseguí la independència eclesiàstica el 1777 i l’administrativa el 1795. L’església actual (Sant Joan) és del 1841. Dins el terme hi ha el llogaret del Salze i la caseria de les Cases del Mestre.