Benejússer

Benejúzar (es)

L’església de Benejússer

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.

El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla. Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons. La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles. Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà (62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres). El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra. Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics. Hi ha granges avícoles. Les activitats industrials són relacionades amb l’agricultura (conserves, farina, esclofollada d’ametlles, pebre vermell) i amb la construcció (rajoles, guix, mosaic). La població, que ha crescut ininterrompudament des de mitjan s XIX, ha experimentat, tanmateix, una lleugera emigració des del 1950, a part l’emigració temporera cap a França per la verema, força important. La vila (5 306 h agl [2006]; 25 m alt.), a la dreta del Segura, a la carretera d’Oriola a Guardamar, fou repoblada el 1611, després de l’expulsió dels moriscs (1609), dins el terme d’Oriola, del qual se separà el 1628. Després del terratrèmol del 1829 fou reedificada a l’altra riba del riu.