El terme, molt petit (0,76 km 2 ), limita amb el de la ciutat i s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant; és ocupat totalment per les edificacions. No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura. Hi té molta importància la indústria de mobles i de la fusta en general, de tipus mitjà i menestral. Altres indústries són l’alimentària (licors, embotits, oli), la tèxtil i la química (insecticides agrícoles). La població activa al sector secundari arriba al 42%, i al sector de serveis, al 49%. A causa del desenvolupament de la indústria i de la proximitat de València (ciutat de la qual ha esdevingut un barri), la població s’ha doblat en vint anys. Des del 1950 ha rebut un fort contingent d’immigració. El poble (13 940 h agl [2006], benetussins ; 16 m alt.) forma, de fet, una aglomeració amb Alfafar i Sedaví. Té estació de ferrocarril (línia de València a Almansa). L’origen del poble és una antiga alqueria musulmana esmentada el 1270. El 1351 Giner Rabassa n'adquirí la jurisdicció, i més tard passà a la família Rabassa de Perelló, marquesos de Dosaigües. El palau senyorial (que en substituí un d’existent al s. XIV) i l’església parroquial de Santa Maria —modificada posteriorment— foren bastits al començament del s. XVII.
Benetússer
© Fototeca.cat