Bé que és autor d’un diccionari de les arrels gregues (molt insegur encara), el seu camp de treball principal fou el de les llengües índies. Publicà un manual i un diccionari de sànscrit, una gramàtica vèdica i, en el domini filològic, una edició del Panchatantra (1859). Els resultats de la seva obra de precursor són en gran mesura obsolets, i actualment el seu llibre més útil és Geschichte der Sprachwissenschaft und orientalischen Philologie in Deutschland (‘Història de la lingüística i de la filologia oriental a Alemanya’, 1869).