El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella (1 184 m al pic del Carrascar) i els occidentals de la serra de la Xortà (1 079 m). L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (452 ha) sobre el regadiu (72 ha). Els conreus més estesos són l’ametller (d’expansió recent), l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta. Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris (68%) i per arrendataris. La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965. El poble (180 h agl [2006]; 464 m alt.), a l’esquerra del Guadalest, és d’origen islàmic. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 46 famílies. S'erigí en rectoria independent de Guadalest el 1535. El temple parroquial de Sant Joan Baptista fou consagrat el 1612. Dins el terme hi ha la masia de Mesquida i els despoblats de Beniàssim, Beniqueis i Benialet.
