i Beniatjar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Beniatjar

Municipi de la Vall d’Albaida, al sector sud de la comarca.
Població: 
256 h
[2009]
Extensió: 
11 km2

El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell (1 104 m alt.), pels quals davallen els únics corrents fluvials (el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar ). L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes; predomina el secà (només hi ha 12 ha de regadiu), i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris (92% de l’àrea conreada). La població, que es mantingué estacionària al s XIX, ha anat minvant des d’aleshores, a causa de l’emigració. El poble (249 h agl [2006], beniatgins ; 520 m alt.) era una antiga alqueria islàmica, que el 1258 fou donada per Jaume I a Pau de Tarassona. Lloc de moriscs, el 1609 tenia cent famílies. El 1535 fou separada de la parròquia del Ràfol de Salem i erigida, juntament amb Otos, en una rectoria de moriscs, i el 1574 formà la parròquia independent de Santa Maria. Dins el terme hi ha l’antic castell de Benicadell, dit després de Carbonera.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...