La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges. L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta. Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya (raïm moscatell). Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. El poble (1 977 h agl [2006], benifairencs ; 43 m alt.) és a tocar de la vila de Faura. El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes de Faura. Amb motiu de l’expulsió dels moriscs (1609) restà gairebé despoblat. El 1536 s’erigí en parròquia independent de Morvedre; l’església parroquial fou dedicada a sant Gil. Del 1884 al 1906 Benifairó i Faura formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió. Dins el terme hi ha els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets.
