Benissa

Benissa La catedral de la Marina

© Fototeca.cat

Municipi de la Marina Alta, al sector nord-oriental de la comarca, a la partió d’aigües entre les conques dels rius de Gorgos i d’Algar.

El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera . El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures. L’agricultura és gairebé totalment de secà (1 846 ha), i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres. La propietat de la terra és molt repartida (90% de les explotacions tenen menys de 5 ha). A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura (alcohol, oli), hi ha indústria tradicional de mobles. La població augmentà al s. XVIII i la primera meitat del XIX, i s’estabilitzà fins el 1940, que començà a minvar, per l’emigració a València i a Alacant. A partir del 1960, el desenvolupament turístic i industrial ha permès un notable augment demogràfic. Avui té una economia diversificada amb els sectors de serveis i de la construcció, que ocupen el 82% de la població activa. La vila (6 707 h [2006], benissers ; 254 m alt.) és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant. Antiga alqueria islàmica, el 1609 era habitada per 30 famílies morisques i 210 de cristianes. En tingué la jurisdicció Alfons d’Aragó, comte de Dénia, juntament amb Teulada i Calp, dels quals Benissa s’independitzà el 1386. El 1609 era senyoria de Francesc Rebolledo de Palafoix, marquès d’Ariza. Als s. XV i XVI sofrí diversos atacs de pirates. L’antic convent de Sant Francesc (actualment de la Puríssima Concepció), de franciscans recol·lectes, fundat el 1612, fou suprimit entre el 1835 i el 1888. La primitiva església parroquial de Sant Pere té aspecte de fortalesa. Al començament del s. XX fou construïda una nova església neogòtica. Hom hi venera la imatge de la Puríssima, anomenada popularment la Xiqueta, patrona de la vila, pintura sobre fusta atribuïda a Joan de Joanes. Prop d’una tercera part de la població del terme és disseminada, i distribuïda entre les nombroses caseries del terme: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà.