Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador. La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món: Morgue (1913), Söhne (‘Fills’, 1913), Fleisch (‘Carn’, 1917), Schutt (‘Runa’, 1924). Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat: Der neue Staat und die Intellektuellen (‘El nou estat i els intel·lectuals’, 1933) i Lebensweg eines Intellektualisten (‘Vida d’un intel·lectual’, 1934), bé que no participà en l’eufòria nacionalista. Considerava que l’elaboració del material líric i lingüístic hauria de posseir una autonomia absoluta enfront de qualsevol altra activitat intel·lectual. Publicà altres llibres de poemes, com Fragmente (‘Fragments’, 1951), Aprèslude (1955), etc, i també d’assaig, com Probleme der Lyrik (‘Problemes de la lírica’, 1951), d’una decisiva influència damunt la lírica alemanya de la postguerra.