Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia (Diadumène, 1914), que passà desapercebuda. La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide (1919), Le lac salé (1921), Mademoiselle de La Ferté (1923), La Châtelaine du Liban (1924), Lunegarde (1942), Fabrice (1956)— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat. Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses.