Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu. En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica (Reduce i Bilora) i Dialogo facetissimo. Escriví encara poemes i obres menors. La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX. L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se del baix poble, representa un dels primers intents de teatre realista contrari a la idealització renaixentista, i és un dels precedents de la commedia dell’arte.