Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella. Diputat militar de la generalitat (1713), fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país. De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat; però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge. Després de la caiguda de la ciutat (1714) li foren confiscats els béns.