Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar (7 km des del coll de Bèrnia, depressió de 827 m alt., per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer) i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix (337 m) fins a la mar. Culmina al puig de Bèrnia (1 128 m). La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades, una de les quals, entre la Pedrissa de Bèrnia i les serres d’Oltà i del Toix, ha aprofitat la gorja del Mascarat, que és travessada per la carretera i el ferrocarril (túnel). La serra, amb espectaculars espadats, domina Altea la Vella i suporta les ruïnes del castell de Bèrnia (Callosa d’En Sarrià), al flanc meridional, i la masia i caseria de Bèrnia (Xaló) i les cases de Berdiola (Benissa), al vessant septentrional. El 1526 la serra de Bèrnia fou un dels nuclis de la rebel·lió morisca del País Valencià.