Influí en la posició neutral del seu país en les guerres napoleòniques. Ministre d’afers estrangers (1803-10), representà Dinamarca al congrés de Viena. Posteriorment, partidari de la Santa Aliança, passà al servei de Prússia (1818-31), que representà en el congrés d’Aquisgrà i en la preparació del Zollverein.