Entre el 1508 i el 1516, aproximadament, treballà a Roma i a Florència, i fou ajudat per Miquel Àngel, el qual influí decisivament en la seva formació artística. A aquesta època hom ha atribuït un grup de pintures d’un manierisme precoç. Quan en tornà (1517), estigué vinculat, com a pintor del rei , a la cort de Carles V, per a la qual dugué a terme diversos encàrrecs de pintura i escultura, però no aconseguí de consolidar el favor de l’emperador i, després del 1526, restà definitivament apartat del cercle cortesà. A partir d’aleshores es dedicà, a Valladolid, principalment a l’escultura. Els seus primers grans retaules —el del monestir de la Mejorada de Olmedo (contractat el 1523) i el del monestir de San Benito de Valladolid, fet poc temps després (ambdós actualment al museu d’aquesta ciutat)—, l’acrediten com l’escultor peninsular més eminent del seu segle. La seva personalitat artística encaixa perfectament en les coordenades estètiques del manierisme, dins les quals esplaia el seu temperament apassionat, la seva propensió a les solucions formals efectistes i als moviments exasperats. La seva producció es ressent sovint d’una factura precipitada i de la col·laboració dels ajudants de l’obrador, a vegades responsables de la totalitat de l’execució. D’altres obres importants són el retaule del Colegio de los Irlandeses, de Salamanca (1529); el de l' Epifania , de l’església de Santiago, de Valladolid (1537); la meitat dels relleus del cadirat alt del cor de la catedral de Toledo (1539) i el grup de la Transfiguració , en alabastre, que corona la cadira arquebisbal; el retaule de la Visitació , a l’església de Santa Úrsula, de Toledo; i el sepulcre de marbre del cardenal Tavera, a l’hospital Tavera de Toledo.