Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat de sacerdot. A Torí (1946) fundà l’Associazione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), amb la revista Quaderni iberoamericani, on la cultura catalana trobà franca acollença. Sobre literatura catalana publicà, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També estudià autors castellans i en féu edicions: Teresa d’Àvila (1930), Cervantes (1931), Vitoria (1933), Francisco de Osuna (1933), Juan de la Cruz (1944), Baltasar Gracián (1954) i d’altres. Publicà els reculls Studi (1973) i Ensayos (1980). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).