De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència. S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres (1882-83) —promogué la societat El Folk-Lore Català (1885)— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes. Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Il·lustració Catalana (La filosofia de la filosa, 1884) i completà a Rondallística (1888), assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis folklòrics. És autor de Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), una de les primeres fites a Catalunya en el treball de col·lecció rigorosa de cançons tradicionals. En aquest volum aplicà criteris del model positivista, com ara la delimitació d’una àrea geogràfica d’estudi reduïda, la importància d’oferir una melodia a totes les cançons i la inclusió de variants textuals. També és autor d’estudis i reculls divulgatius com Poesia popular búlgara (1887) i El rondallari català, començat a publicar en vida seva i publicat sencer pòstumament per Ramon Miquel i Planas el 1909. Publicà poesia sentimental i patriòtica, o d’inspiració popular, segons els models fixats en els Jocs Florals de Barcelona (De flor a flor, 1877, i, pòstumament, el 1917, dos reculls de Poesies, un en volum i l’altre dins Lectura Popular), en què guanyà la flor natural (1885) i altres premis i dels quals fou mantenidor (1886). Deixà inèdits dos volums d’oracions, notes esparses que demostren els seus amplis interessos com a folklorista, una traducció d’Hero i Leandre (publicada el 1915) i, esbossades o simplement al·ludides, algunes peces teatrals.
Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklorista i poeta.