Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries. Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant. És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical: Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858). També escriví diversos treballs geogràfics: Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), amb una divisió comarcal del Principat, incloent-hi la Ribargorça i la Catalunya d’enllà de l’Albera.