El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya. És autor de Cervantes et le romantisme allemand (1914), Antoni Rubió i Lluch (1928), Barcelone, cité d’art et de sciences (1932), La littérature catalane contemporaine (1933) i Un grand comparatiste: Puig i Cadafalch (1951).