La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.008 m), termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig (2.995 m) i el Besiberri Sud(3.023 m); a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno (3.033 m), el cim més alt del massís. El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri, la zona més septentrional del terme de Vilaller (Alta Ribagorça), drenada pel riu de Besiberri, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m alt.) i, a mig curs, l’estany de Besiberri (1.987 m alt.). Al nord-est del massís, a la bretxa Peita, hi ha el refugi de Besiberri (2.200 m alt.), fet d’alumini el 1960. La primera ascensió al Besiberri Sud fou feta el 1886, i al Besiberri Nord l’any 1899. De forma incorrecta ha estat anomenat Biciberri.
El refugi de Besiberri
© Jaume Ferrández