Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra. El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista. Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó); al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general. El 1825 organitzà una revolta ultrareialista a Brihuega (Castella), però fou fet presoner i immediatament afusellat pel comte d’Espanya, el qual estava probablement compromès en l’intent.