Residí a França des del 1951 fins al 1992, on ensenyà lletres clàssiques a Rouen (1965-92). Els règims d’A.Ahidjo i, fins el 1991, de P.Biya li prohibiren l’entrada al seu país. La seva obra és una denúncia tant del colonialisme a l’Àfrica com dels règims que el succeïren després de les independències, preocupacions que reflectí en nombroses novel·les (Ville Cruelle , 1954, amb el pseudònim Eza Boto; Le pauvre Christ de Bomba, 1956; Mission terminée, 1957; Roi miraculé, 1958; Remember Ruben, 1974; Perpétue ou l’habitude du malheur, 1974; L’histoire du fou, 1994; Trop de soleil tue l’amour, 1999; Branle-bas en noir et blanc, 2000; etc.) i diversos assaigs (Main basse sur le Cameroun, 1972; Dictionnaire de la négritude, 1989; La France contre l’Afrique, 1993).