i serralades Bètiques | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

serralades Bètiques

Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.

Hom hi pot distingir tres unitats principals: l'àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest; l'àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines (pillow lavas) d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic; i l'àrea bètica, formada sobretot per terrenys d’edat paleozoica, principalment esquists, marbres i roques plutòniques ultrabàsiques (Serranía de Ronda). També hi ha calcàries, grauwacken i esquists poc afectats pel metamorfisme (Montes de Málaga). El secundari, així com l’Eocè i l’Oligocè, són molt menys desenvolupats que en les unitats anteriors. Les roques volcàniques són en relació amb jaciments minerals com els de plom i argent a Mazarrón. Altres jaciments, com els de galena i fluorita de les serres de Lújar i Gádor, tenen origen sedimentari. L’estructura tectònica d’aquesta unitat es caracteritza per una superposició de mantells de corriment desplaçats de sud a nord amb translacions de més de 50 km. Els moviments tectònics principals que formaren les serralades Bètiques es produïren entre el Burdigalià i el Miocè superior. Els relleus principals corresponen a l’àrea bètica i són causats per anticlinals de fons que es corresponen amb les serres més elevades, com la Sierra Nevada amb els pics del Veleta (3 392 m) i el Mulhacén (3 478 m), el més alt de la península Ibèrica, les de Lújar, Gádor, Tejada i Alhamilla. Malgrat la seva altitud, només hi ha algunes petites restes de glaceres penjades per sobre dels 3 000 m (sobretot a Sierra Nevada). Durant el Quaternari, l’acció glacial tampoc no fou gaire important. Per contra, hi ha rastres de l’acció periglacial d’aquest període.

Col·laboració: 
MGi
Llegir més...