Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec. Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista. El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament. Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening, amb el qual realitzà diverses accions. El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà. Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de lluita per a assolir la possibilitat d’una creació artística independent, al marge dels interessos comercials. De fet, les seves activitats no es podien adscriure a una tendència concreta i determinada de l’art modern bé que prenia coses de moltes d’elles, especialment de l’art pobre, del Minimal Art i del conceptual. Les seves creacions plàstiques anaven estretament aparellades a la seva condició d’agitador intel·lectual. Articulà la noció de realisme capitalista, sobre el qual escriví un text en el catàleg de Documenta V. El 1979 fou candidat ecologista en les eleccions al parlament europeu i el 1980 en les eleccions territorials del land del Rin del Nord-Westfàlia.