Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW. L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme; predomina absolutament el secà (2.951 ha) sobre el guaret (1.360 ha) i el regadiu (429 ha), que produeix fruiters i hortalisses. Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya. La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància. Les indústries tradicionals alimentàries (farineres, olis, dolços i torrons) i de terrisseria s’han incrementat modernament amb noves branques, com la tèxtil, la derivada de la fusta (mobles) i, sobretot, la fabricació de calçat i de joguines, per influència dels centres industrials veïns, especialment d’Onil. Avui, la població activa industrial arriba al 60% dels actius del municipi.
La vila (3.488 h agl [2006], biaruts; 650 m alt.), d’origen islàmic, és bastida al voltant d’un turó al cim del qual és situat el castell de Biar, molt ben conservat. Aquesta fortalesa defensava el port de Biar (àmplia depressió entre la serra de Sant Cristòfor i la penya Rúbia, per on el Vinalopó penetra a l’altiplà de Villena), antiga frontera dels regnes de València i de Castella establerta pel tractat d’Almirra (1244). Pel setembre del mateix any Jaume I assetjà el castell, que es reté el febrer del 1245, fet que representà el final de la conquesta catalana del País Valencià. El 1287 passà a ser vila reial; tingué vot a corts. Com a lloc fronterer participà en les guerres entre Castella i Catalunya-Aragó als s. XIV i XV: el 1356 resistí el setge de les tropes de Pere I de Castella. L’església parroquial (Sant Cristòfor) és gòtica a l’interior; el portal, acabat el 1519, és una interessant obra renaixentista. El 1716 hi fou fundat un convent de franciscans, suprimit des del 1835 fins al 1891. Durant la Guerra de Successió fou filipista i resistí les tropes austriacistes. El 1813, en la Guerra contra Napoleó, els francesos hi derrotaren un grup de forces angleses.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de l’Arguenya i la Marcota.