Fundada amb els llibres del bibliòfil italià Antonio Magliabecchi (mort el 1714), esdevingué pública el 1747, i posteriorment fou fusionada amb la Biblioteca Palatina (1861), fundada per Ferran III, duc de Toscana. Conté (2000) uns 5,3 milions de volums, 24 000 manuscrits, 4 000 incunables i autògrafs de Dant, Galileu, Boccaccio, Leopardi, etc. És la més important de les vuit biblioteques centrals del sistema italià de biblioteques. L’any 1966 una gran inundació causà enormes perjudicis als fons que hi eren guardats, la restauració dels quals començà tot seguit amb l’ajut de nombrosos països.