És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscil·la entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m. La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia. El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta. Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus. El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó. La població és distribuïda en petits nuclis rurals; a la part occidental hom parla el gallec. Com a nuclis urbans destaquen Ponferrada, Villafranca del Bierzo, Cacabelos i Bembibre.