És un nucli comercial (tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells), amb indústria tradicional (catifes, objectes de fusta i adoberies), i una altra de més moderna (material elèctric i refineria de sucre). Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril. La ciutat té nombroses mesquites amb minarets. Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës (Albània)— a Tessalònica (Grècia). Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs. Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que fou presa pels serbis, en la primera guerra balcànica. La ciutat fou escenari de combats violents durant la Primera Guerra Mundial i, en acabar aquesta, fou inclosa dins Iugoslàvia.