El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie. El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós. El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure. Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken (1857) i la gran trilogia Sigurd Slembe (1864), inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme. La seva obra poètica, d’inspiració popular, fou principalment recollida a Digte og sange (‘Poemes i cants’, 1870). La lectura de Viktor Rydberg, Edvard Brandes i Charles Darwin li provocà una crisi religiosa i un canvi d’orientació en la seva obra. Cantà el progrés a Magnhild (1877) i escriví la tragèdia Over Aevne (‘Més enllà de les forces humanes’, 1833), de contingut social virulent, de la qual, amb el mateix nom, escriví una segona part. El 1903 li fou concedit el premi Nobel de literatura.